Obert el periode d'inscripcions per els tallers de 10 hores

Obert el periode d'inscripcions per els tallers de 10 hores:

  1. Eines per acollir la diversitat familiar i cultural.
  2. Gestió de pèrdues.

EL Diari Ara ha fet un article sobre la impotància de treballar la diversitat familiar als centres educatius per tal que cap infant o jove no es senti exclòs o discriminat.

Hi ha qui no entén el perquè d’una fundació com Famílium; hi ha qui creu que, en ple segle XXI i després d’anys de legalització del divorci o del matrimoni entre parelles del mateix sexe, no cal parlar de famílies monoparentals, homoparentals, mixtes o de pares separats. Però Glòria Canyet, presidenta d’aquest organisme, no pensa el mateix. Tampoc els psicòlegs i coaches familiars que formen part de Famílium i que, amb ella, van decidir crear un conte-joc que donés vida a alguns dels molts models de família que conformen la societat actual. Per fer-ho, es van basar en famílies reals. Van representar la seva història en forma d’il·lustració i la van acompanyar d’un text que els nens, com en un joc, havien de relacionar amb el dibuix corresponent. La idea era que, mitjançant aquesta senzilla activitat, els més petits no només es reconeguessin en alguna de les famílies del llibre sinó que, a més, descobrissin les famílies a les quals pertanyien els seus companys d’aula.

Tant va ser l’interès que aquesta iniciativa va generar que, després de Famílium XXI, va arribar la versió per al públic adolescent, Famílium 2.0, i, quatre anys després, Famílium es va constituir com a fundació. Actualment, a més de material didàctic, ofereixen formació permanent a professors avalada per la Generalitat de Catalunya i tallers a tutors, pares i alumnes. Ho fan amb l’objectiu de dotar-los de la informació i les eines necessàries per parlar d’uns models familiars que no deixen de ser el reflex de la diversitat en què vivim. La raó del seu èxit? El que per a molts resulta banal, per a altres -pares i mares de famílies no tradicionals i mestres a títol personal- representa una necessitat. Perquè, segons explica Canyet, l’única manera de normalitzar la diversitat familiar és fer-la visible, parlar-ne sense embuts. “Els infants pensen que el model vàlid és el tradicional perquè, en general, no es té en compte la diversitat familiar i això fa que els que tenen un model diferent d’aquest es puguin sentir discriminats o exclosos”, comenta la presidenta de Famílium.

Ho explica després de posar èmfasi en la responsabilitat que l’administració pública té en aquest sentit i d’indicar que els col·legis, com a ens socialitzadors i educadors que són, poden desenvolupar una tasca importantíssima a l’hora de garantir una cosa tan bàsica com la inclusió i el respecte dels seus alumnes, independentment del model familiar al qual pertanyin.

Més visibilitat 

I Canyet no és l’única que parla de visibilitat quan es refereix a la diversitat familiar. La presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais (FLG), Katy Pallàs, fa anys que exigeix des de l’associació que representa que la societat catalana tingui en compte les famílies homoparentals, tant dins com fora de l’aula. Ho va fer fa 14 anys, creant al costat d’altres pares i mares LGTBI una associació que els representés i que donés l’oportunitat als seus fills de conèixer famílies com les seves. També oferint tallers i xerrades en associacions i centres educatius i impulsant, al costat d’altres organitzacions, la llei contra l’homofòbia.

Des del curs passat, treballen de manera voluntària en un projecte pilot que té com a objectiu incloure l’educació en la diversitat a les escoles i fer-ho de manera transversal. Es tracta de formar els professors perquè disposin dels coneixements necessaris per educar en la diversitat i de reeditar el material educatiu i administratiu perquè totes les famílies, tant si estan formades per pares i mares LGTBI com si no, estiguin representades en les institucions educatives. Parla d’una cosa tan comuna a les escoles com els impresos d’inscripció o les circulars que s’envien a casa. Quants inclouen l’epígraf “pare/mare/ tutor/tutora”? Molt pocs. Es parla de pare o mare, però s’exclou els nens que no viuen amb els seus progenitors.

“Portem 10 anys demanant una cosa tan senzilla com aquesta i encara no ho hem aconseguit perquè suposadament no fa falta. Doncs sí que fa falta perquè hi ha molts nens que no tenen pare o mare, que viuen amb els avis o amb els tiets. Siguem més respectuosos amb el llenguatge”, explica la presidenta de FLG, que, com la representant de la fundació Famílium, considera necessari que l’administració pública es posicioni davant un tema tan important com la diversitat familiar i que impulsi accions en l’àmbit educatiu per convertir les escoles en espais inclusius i respectuosos amb totes les religions, cultures i tendències sexuals existents.

I és que, segons explica, encara que molts docents tinguin la iniciativa, no disposen dels mitjans per fer-ho. “El professor està bastant desemparat i desinformat perquè encara que vulgui no sap com tractar el tema. Es requereix una formació contínua, una desmitificació i una legitimació a l’hora de parlar d’aquests temes a l’ensenyament. I tot això s’ha de fer de manera legitimada, sobretot perquè la Constitució diu que tothom ha de ser educat en igualtat i en el respecte a la diversitat”, afirma la representant de FLG, que assenyala, a més, que hi ha molts tipus d’homofòbia i la de l’omissió i el silenci que es practica al nostre país n’és una.

Aules interculturals

Els que també reclamen l’atenció de l’administració pública en matèria de legislació són les famílies formades per parelles de diferents nacionalitats i cultures. Agrupacions com l’Associació de Famílies Mixtes (Asfamix) van néixer justament per això: per exigir que els no nascuts a Espanya tinguessin els mateixos drets i ajudes que els ciutadans espanyols i per donar suport a les famílies formades per pares de diferent nacionalitat o estrangers. D’això parla Patricia Morén, simpatitzant d’aquesta organització i autora del llibre Parelles de colors. També de la necessitat que la diversitat cultural i religiosa que es viu en la societat i les aules tingui el seu reflex a l’educació. Per fer-ho suggereix mesures com la inclusió d’una assignatura que parli de les diferents religions que cohabiten al nostre país, de l’aprenentatge de matèries com la història des de diferents punts de vista o de l’estudi de diverses llengües i cultures.

“El que és important és que la diversitat intercultural vagi a més a les escoles, que es vagi incloent tant en els currículums escolars com en les extraescolars i que es faci de manera més formal, que no depengui tant del voluntarisme d’alguns centres i mestres. La diversitat és la realitat en què vivim”, diu.

Un punt de vista que Magda Larhrissi comparteix. Aquesta dona d’origen marroquí, casada amb un espanyol i mare de dos nens, creu que la millor manera d’educar els infants és fer-ho des del respecte a les diferents cultures, religions i tendències sexuals. I, encara que mai ha trobat a faltar una assignatura que abordi la religió d’una manera global, sí que veu amb molt bons ulls que hi hagi un espai on els nens puguin adquirir coneixements i debatre sobre la diversitat en totes les seves accepcions.

 Parlar per normalitzar

En una família no importa el color, la religió, l’idioma o el sexe dels pares. Tampoc si la conformen un progenitor, dos o si, lamentablement, no n’hi ha cap dels dos. El que és fonamental és que l’infant creixi feliç, que senti que les persones que l’envolten l’estimen i el respecten. Ho afirmen les responsables de Famílium, FLG i Asfamix, i ho corrobora la psicòloga infantojuvenil d’Ôptim Psicòlegs de Girona, Ester Mullera. En els seus anys com a especialista, aquesta professional no ha tractat cap infant que renegui del model familiar en què ha nascut. Els nens viuen amb absoluta normalitat que els seus pares siguin del mateix sexe, que tinguin diferent color de pell o que hagin decidit afrontar la paternitat en solitari. Però això no significa que no se’ls hagi d’explicar a quina família pertanyen i quins altres tipus de família hi ha. Tampoc va malament, segons comenta, que pares o tutors parlin amb el professor i exposin la situació, perquè, en cas de sorgir algun problema, puguin abordar el tema de la millor manera possible.

Ainhoa Boix